Gabinet de Psicologia Sant Adrià
Des de l'any 1981
La
deglució atípica
En el nostre Gabinet també tractem les alteracions de les funcions oro-facials:
ā
- Respiració bucal
- Deglució atípica
Menjar i deglutir és un acció que fem unes quantes vegades al dia. Empassem saliva entre 600 i 1.000 vegades al dia. Ho fem gairebé de manera inconscient, però realment la deglució és molt més complexa del que imaginem. Per fer una deglució correcta es necessita una gran sincronia entre músculs i estructures relacionades entre si. Les fases de la deglució són tres:
- Oral
- Faríngia
- Esofàgica
La deglució atípica es produeix quan es fa un moviment inadequat amb la llengua o altres estructures que participen en la deglució.
Algunes causes de la deglució atípica són:
ā
1- Respiració oral: la llengua dels respiradors orals ocupa una posició baixa, darrere els incisius inferiors o interposant-se entre les dents.
2- Hipertròfia d’amígdales: fa que la llengua estigui avançada i l’espai per empassar és més reduït.
ā
ā
3- Prolongar l’ús del xumet o el biberó més enllà dels dos anys: fa que la llengua continuï en una posició baixa i avançada.
4- Retardar la introducció dels aliments sòlids: la masticació és un funció essencial per al correcte desenvolupament de la musculatura oral i facial.
5- Mals hàbits orals: com mossegar-se les ungles o la succió digital.
Símptomes i tractament
El professional que s’encarrega del tractament de la deglució atípica és el psicòleg u logopeda.
El tractament va encaminat a implementar una correcta posició de la llengua i un bon patró de masticació i deglució. És important la implicació de la família per aconseguir els objectius.
Durant els primers anys de vida, la manera de deglutir és diferent que quan som adults, a causa que el bebè encara no té dents i la laringe ocupa una posició més elevada. La llengua dels bebès ocupa una posició més baixa i avançada per afavorir la succió del pit o del biberó. Però amb l’erupció de les dents i la introducció de noves textures, la llengua va canviant de comportament, retrocedeix i es recolza en les arrugues del paladar dur per empassar.
Parlem de deglució atípica en el cas dels infants que mantenen la deglució infantil més enllà dels quatre anys.